dissabte, 24 d’octubre de 2009

La gran xerrada

He tingut un dia mogut, la setmana ho ha estat també.
Pel matí, partit de futbol, en camp propi. Hem perdut, però he vist fer bones intervencions al meu fill, i amb això ja estic contenta.D'altra banda, tot sovint em fa ballar com vol, el vailet, i avui n'ha fet un gra massa. A força de desafiar-me ha acabat castigat i jo desaforada i malament. Hi ha moments que em treu de polleguera.Per sort, avui ha começat el CAU i separar-nos durant dues hores a ajudat a tornar les aigües a mare. Ell ha vingut més fi i jo ja estava més tranquil·la.

Com que per segon cap de setmana, m'ha dut moltes feines endarrerides d'escola, ja ens hi vam posar ahir i hem seguit avui a estones. Això m'ha servit per tenir-lo lluny de la TV. Gràcies a déu, això sempre ho ha tingut molt clar, els deures són sagrats i encara que em presenti batalla, m'és més fàcil imposar-me. Així doncs, aquesta nit hem seguit treballant després de sopar. No gaire, que tenia son... I ves per on, després del que ens hem esbatussat avui, a la nit hem acabat fent la gran xerrada, ell acotxat al llit i amb el llum de la cambra apagat -la porta oberta- i jo asseguda al seu costat. Hem parlat del futbol, de passar-ho be, de mirar de fer les coses ben fetes... i estava ell com una seda. Feia temps que no hi passava una estona així. Som dissabte a la nit i m'adono, cosa estranya, que després d'una setmana molt cansada, a hores d'ara em trobo molt millor.

Pensava parlar de coses d'escola, dificultats que s'acumulen i TDH, doncs me n'han diagnosticat un alumne. Però ara mateix penso que és millor aprofitar aquest moment de pau per sentir-me positiva. I deixar les coses que inevitablement m'angoixen per a quan es presentin. Necessito tenir temps i calma,per a mi mateixa. I tenir-ne també, d'ambdues coses, per al meu fill.

3 comentaris:

  1. Aquest relat s'acosta molt a aquell que ja vas escriure sobre el primer partit, i crec que té la mateixa visrtud d'explicar les petites coses de cada dia, fent-nos adonar de la importància que tenen. I de fet m'has fet pensar en escriure sobre el TDAH al blog de Narragònia. Si ho llegeixes ja em diràs.

    ResponElimina
  2. i que profitoses són aquestes xerrades amb els fills, no sé pas si per a ells, però segur que per a tu si :)

    ResponElimina
  3. Aquesta era la meva intenció, ahir, Lluís: parlar del meu dia a dia. Ja et llegiré, m'he d'informar bé sobre el TDAH.Gràcies per l'apreciació!

    Clídice:

    I tant que ho va ser. Sobretot perquè darrerament sempre estem a la grenya i va ser una novetat agradable. Se'm comença a fer gran... :)

    ResponElimina